Mar i Muntanya
Salmo 121:1-2 — La terra que em va acollir
Visc a Mallorca des de fa anys i mai li havia escrit una cançó. Fins ara. Aquesta és la meva manera de donar gràcies per aquesta terra que em va acollir — ses seves platges, sa seva gent, ses seus pobles amb encant.
Letra
Tenc sa mar... a un costat...
i sa serra... a s'altre banda...
gràcies, Déu... per donar-me...
aquest tros... de sa Teva anda...
Pobles blancs... amb encant...
cales d'aigua... transparent...
no cal partir... molt enfora...
quan el cel... ja hi és present...
[Pre-coro]
Cada fruit... d’aquesta terra...
cada aroma... de ses flors...
és un besos... que Déu envia...
a través... des seus colors...
[Coro]
Mar i muntanya... m’acompanyen...
terra bona... terra meva...
gràcies, Senyor... per Mallorca...
per sa gent... i per sa seva...
Mar i muntanya... s’abracen...
com s’abraça... s’ànima meva...
amb aquesta illa... que em donares...
com un regal... cada vegada...
Sa Calobra... i els seus camins...
Valldemossa... entre llimones...
es mallorquí... que ressona...
com música... entre passions...
Ports antics... barques quietes...
olivers... que el temps compta...
gràcies, Déu... per cada racó...
d’aquesta terra... que és sa meva renda...
[Coro]
Mar i muntanya... m’acompanyen...
terra bona... terra meva...
gràcies, Senyor... per Mallorca...
per sa gent... i per sa seva...
Mar i muntanya... s’abracen...
com s’abraça... s’ànima meva...
amb aquesta illa... que em donares...
com un regal... cada vegada...
[Puente]
Si es cel... té un tros...
que va baixar... fins a sa terra...
segur... que és aquesta illa...
on sa mar... besa sa serra...
[Coro Final]
Mar i muntanya... m’acompanyen...
gràcies, Senyor... per Mallorca...
amb aquesta illa... que em donares...
com un regal... cada vegada...
cada vegada...
cada vegada...